Dissabte als Encants

Ja fa setmanes que tinc pendent d'explicar-vos una excursioneta que vaig fer amb la Jordina, la Txell i la Glòria per Barcelona. Un dissabte d'aquest passat mes de gener vam anar a visitar els Encants de Barcelona.

Els Encants Vells, oficialment Mercat Fira de Bellcaire, és un dels mercats més antics del continent europeu i algunes referències daten el seu origen en el segle XIV. És més que un mercat de vell i ambulant. Per una banda, com tots els mercats de vell, busca sortida a productes que ja no és possible oferir per altres vies comercials: l'esplanada de baix amb tot d'objectes i articles que qui sap d'on han sortit és espectacular! Però a més, en aquest mercat els articles "reciclats" comparteixen espai amb botiguetes i parades que ofereixen productes nous, actuals i d'ocasió.

Nosaltres hi vam anar a fer el "turista", però vam trobar parades de llanes, teles, fils i vetes. Així que jo vaig aprofitar per firar-me una mica! 

Si algun dia en teniu ocasió, us ho recomano: traieu-hi el nas! Tant pel mercat en si i l'ambient que s'hi respira, com per veure el nou edifici-estructura on actualment està ubicat. Val la pena!

L'aniversari d'en Nil II

Avui us ensenyaré el regal de l'aniversari del meu fill Nil. De fet, al final es va convertir en dos regals: un per ell i un per l'Ona. Sinó hauria sigut una baralla rere una altra només amb un... No sé si a tothom que té dos fills li passa això, però amb els meus ha de ser tot igual per a tots dos perquè sinó només tenim que discussions a casa!

Tipa d'anar darrere d'ells i el pal d'escombra com una boja, vaig tenir clar que un dia els havia de fer aquest regal. Sí sí, com ho sentiu, em juguen amb el pal de l'escombra com si fos un cavall. En Nil de cavaller, i l'Ona darrere d'ell de princesa, és clar.

També haig de dir que l'Ona, que se m'està fent gran i responsable, em va ajudar a fer els cabells llargs del cavall i  ho va portar en secret fins el dia que li vam regalar al seu germà.

Van estar molt contents quan els hi vam donar. Ara van amunt i avall per casa fent curses. Us penjo un parell de fotos perquè veieu les cares de feliços que feien! I és que què omple més a una mare que veure els seus fills somrients? 

Tenia moltes ganes d'ensenyar-vos-els. Estic molt orgullosa del resultat. Us agrada?

L'aniversari d'en Nilet

Comencem la setmana amb una entrada molt especial: en Nilet, el petit de casa, ja ens ha fet tres anys! ja és tot un homenet, eh!

Com passa el temps, sembla que era ahir que érem a l'hospital! Quins records... L'Ona era una morenassa el dia que va néixer. Era tan morena que semblava lila! I el dia que va néixer en Nil jo anava ben refiada que sortiria com la seva germana i no! Tot el contrari! No podia creure el que veia: un vailet blanc com la neu. I mireu que a casa som ben morenos... Retirava ben bé a la seva àvia, que és blanca com la llet.

Prou records i anem al gra!
Per celebrar l'aniversari del petit, vaig preparar una corona molt xula de dinosaures. La tela és de I love kutchi, una botigueta de Barcelona súper xula. Jo personalment encara no hi he anat, però tenen botiga online. Tenen unes coses que enamoren!

Per fer un conjunt amb la corona, tenia un jersei de color gris que ja li havia comprat amb la intenció d'aplicar alguna cosa a l'esquena, i amb retalls de la mateixa tela que la corona l'hi vaig aplicar el nom. Ara la peça té un toc únic, personal i divertit tal com podeu veure.

Li va encantar! I per rematar el dia, la seva tieta Rita li va fer un pastís. Què dic un pastís... un súper pastís! Era de l'spiderman i estava curradíssim. Mireu que xulo:

Que content que va estar! Ai, Nilet, i nosaltres que contents que estem que tu estiguessis tan content! Va ser un dia genial!

T'estimem amb bogeria petit!

Un conjunt per la Cuberta

Ja ho diuen que la confiança fa fàstic, pobra Alícia!

Des de l’estiu passat que em va demanar que li fes un conjunt de bolso + moneder. Em va dir que no li corria pressa. I jo m'ho vaig agafar al peu de la lletra!

Un cop vam deixar enrere el Nadal, que tenia menys coses per cosir i més calma per casa, vaig posar-me de cap al seu encàrrec. Ja em començava a fer vergonya després de tant de temps! Vaig anar de cara al gra, i al cap d'una setmana ja ho vaig tenir enllestit.

Havia de ser un bolso únic i especial, tal com és l'Alícia. Vaig pensar que la tela texana feia molt per ella. I com que d’un charm pack de TM me'n van sobrar un pilor de quadrets... em va semblar que per trencar una mica amb la roba texana m'anirien la mar de bé. I el cert és que va quedar prou bé! 

Vaig voler fer les tires també amb roba texana i de poc que no hi deixo la màquina de cosir de tan gruixudes que em van quedar! però de tot se n’aprèn, no? Un altre dia ja miraré de fer-les més primetes...

Amb el bolso hi vaig fer un moneder de conjunt amb una aplicació i per acabar-ho de personalitzar li vaig afegir la inicial amb un botonet de lletres. 

Va quedar tot molt bonic! Espero que us agradi tant com a mi, que per aquest estiu n'estic pensant de fer un de semblant per mi!