dilluns, 28 d’abril del 2014

un "doudou" únic

La proposta que us presento aquesta setmana és un regalet únic i irrepetible.

Us en recordeu de les banderoles de la Lia? Tenia retalls petits que volia aprofitar i vaig dir a la Marta, la seva mare, que li acabaria de fer un conjuntet per la petita, així fèiem net de teles.

Tenia molt clar que volia fer alguna cosa que pogués fer servir cada dia, i que fos molt especial. I em van venir al cap uns ninotets tipus manteta que van regalar als meus fills el dia que van néixer. Són per anar a dormir, en diuen doudous, i els meus fills des que els tenen  no els han deixat mai. Els tenen una estima molt especial.

Al final se'm va acudir de cosir-li un ninotet tipus coixí amb tela polar molt fineta. Els que teniu canalla ja sabeu que els encanta tocar amb els ditets qualsevol tela, i que són uns fanàtics de les orelles dels ninots o les etiquetes, és una cosa que en general els relaxa moltíssim. Així que vaig cosir orelletes amb cintes i teles de diferents textures perquè la Lia les pugui ben remenar. I per acabar-ho d'arrodonir, hi vaig cosir la inicial del seu nom.

El que m'agradaria és que a la petita Lia li agradi tant que el faci servir per anar a dormir cada dia i que s'hi entretingui moltes estones! És un coixinet encantador, fet a mà i amb tot l'amor del món!

Quines ganes que tinc que neixi ja!







dimecres, 23 d’abril del 2014

Estoig pel carnet de salut

La mare de la Martina em va demanar que li fes un estoig pel carnet de salut i així portar tots els papers del metge ben ordenats.

Em va donar via lliure amb les teles i vaig decidir de fer-lo amb colors ben vius. Les coses que són per bebès solen estar fetes amb teles de colors més suaus. Però com que la Martina ja de ben petita era com un "terremoto", vaig pensar que li esqueien els colors més cridaners. I per assegurar-me que fos de bon netejar, vaig optar per una tela plastificada per fora.

A la Janax, la mare de la Martina i una molt bona amiga meva, li va encantar! i jo també, encantada que li agradi!













dilluns, 21 d’abril del 2014

Trobada scrapaire

Ja fa temps que em volta pel cap això de l'scrap. La veritat és que sense tenir massa coneixements, només amb bon material i una mica de gust i gràcia et poden sortir coses ben xules. I clar, això fa que enganxi i molt, surten coses tan cuquis!

A finals de l'any passat em vaig apuntar amb l'Elsa de llepafils a un monogràfic de targetes i tags nadalencs que ens va encantar. Ens vam quedar amb ganes de fer més coses i una tarda d'hivern vam decidir-nos a quedar per fer un mini àlbum junt amb altres companyes que els motivava el tema. I d'aleshores ençà que les setmanes han anat passant i amb el boca-orella, que sempre funciona, hem acabat fent un grupet de mosses amb ganes d'scrapejar.

Total, que el dissabte passat ens vam decidir a fer una trobada "scrapaire".
Com que aquesta vegada érem  més noies i necessitàvem més espai, la bona gent del Rallye ens han deixat un raconet al bar per poder fer les nostres reunions. I ben mirat el Rallye és ideal per fer-hi aquestes activitats: és  lluminós i no ens hi falten taules on parar totes les coses! i és que l'scrap vol espai per escampar tots els papers, la pega, les tisores, guillotines, botons, fotos, cintes, adhesius, instrumental, lletres, floretes, brillantets... Mireu quina trosset de taula més caòtica! I ja de pas, hi vam poder fer un bon berenar... què més es pot demanar!



Va ser una tarda de dissabte ben entretinguda i productiva. Jo em vaig decidir per fer un mini amb fotos de la família. Mireu quin àlbum més bonic que m'ha quedat!

 



Però aquí no acaba tot, i és que fa temps que em ballen pel cap moltes idees, tantes que fins i tot el cap em treu fum! M'agradaria provar de fer tantes coses! Però això de fer cursos, tallers i monogràfics vol temps, i no sempre m'és fàcil de poder desplaçar-me als llocs on els fan... així que m'he ben decidit a organitzar trobades per fer manualitats al poble! Així que si algú hi està interessat aneu-me seguint al blog, al facebook de marionades o al facebook del Rallye, que alguna cosa o altra organitzarem. Estigueu al cas els propers dies!



 I a vosaltres, scrapmaníaques, gràcies per la companyia i a veure si ens tornem a reunir ben aviat!

dilluns, 7 d’abril del 2014

una shopping bag per la meva germana

Fa un parell de divendres va ser l'aniversari de la meva germana. Va fer 40 primaveres ja! Ostres, com passa el temps...

Com que sempre porta coses per les xiques amunt i avall vaig pensar que un bon regal que podia fer-li era una bossa. Aquestes bosses poden tenir un munt d'utilitats, no creieu? pot servir-li per portar coses de les trillis, per anar a comprar, per el que ella vulgui!Per fer-la vaig seguir el tutorial de la Cristina, de no paris de cosir. És una crac! Sóc una súper fan del seu blog i us recomano que hi feu una ullada, perquè val molt la pena i segur que us agrada.

La meva germana va estar molt contenta perquè diu que li anirà bé per tot. De fet li va agradar de ben segur, perquè ja vol que en faci una per regalar-li a una amiga seva. I la meva iaia també en vol una altra. O sigui que ja tinc feina per dies! També penso que la tela que vaig escollir va ser un encert: l'estampat em recorda molt el dibuix del mosaic del terra de la parada de metro d'Urgell, aquelles tridimensionals sabeu? L'efecte òptic és molt xulo.

I per acomiadar aquesta entrada només volia dir-li a la meva germana que moltes felicitats Laureta del meu cor! que sàpigues que t'estimo moltíssim i que tinc molta sort de tenir una germana gran com tu!


 

 

dimarts, 1 d’abril del 2014

unes banderoles per la Lia

La Lia encara no ha nascut, però ja li queda molt poquet. D'aquí un parell de mesos justets ja la tindrem entre nosaltres.
Jo fa dies que vaig fent cosetes, però avui només us podré ensenyar les banderoles que em va encarregar la seva mare per acabar de deixar l'habitació preparada i ben bonica per la petita princesa.

Han quedat molt alegres, i és que amb aquestes teles és tiro segur!

s endavant us
ensenyaré el regal que li tinc preparat, però és una sorpresa fins que neixi. El que sí us deixo és la panxolina tan bonica de la seva mare, mireu! I moltes gràcies Martona per confiar en mi!